L’alcalde de Benidorm, Toni Pérez, ha defensat hui en el si del Global Mobility Call que se celebra a Madrid que a Benidorm “la mobilitat és la infraestructura invisible que sosté tota l’activitat econòmica i la qualitat de vida”. Pérez ha fet aquesta afirmació durant la seua participació en la taula redona que ha versat sobre ‘El rol de les ciutats mitjanes en el nou paradigma de la mobilitat’, en la qual ha pres part al costat de Carlota Carner Carrer, segona tinenta d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada; i Raúl Caro-Accino Menéndez, primer tinent d’alcalde de Linares.
L’alcalde ha tornat a destacar la importància “fonamental” de les dades perquè “no es pot gestionar el que no es coneix”. En la seua opinió, la diferència entre una ciutat reactiva com Benidorm i una ciutat intel·ligent, “que hi ha moltes” és “la capacitat d’anticipar fluxos, comprendre comportaments i prendre decisions basades en les evidències que ens proporcionen les dades”. En aqueix sentit, ha incidit en què a Benidorm “estem diàriament comprovant que les dades converteixen la mobilitat en coneixement, i el coneixement converteix la mobilitat en oportunitats”.
Toni Pérez també s’ha referit a la sobirania de les ciutats i ha destacat que la mateixa “no depén tant d’on es prenen les decisions com de la capacitat que es tinga per a adaptar-se a elles”. Per això ha considerat que una ciutat guanya sobirania “quan deixa de ser únicament receptora de polítiques i es converteix en generadora de solucions”. L’alcalde ha exposat que una ciutat que disposa d’informació pròpia, capacitat analítica i coneixement compartit “presa millors decisions i negocia en millors condicions”. En el cas de Benidorm, ha assegurat “hem construït una identitat pròpia basada en allò que millor sabem fer: oferir hospitalitat i un ideal de felicitat”.
Benidorm, ha agregat Toni Pérez, està “orgullosa” de ser una ciutat mitjana “que no tracta de semblar-se a les grans i ha advocat per “trobar el camí de l’especialització i bolcar-nos en ell, oferint al món les solucions que han guiat el nostre progrés”. En aqueix punt, el primer edil ha citat a Benidorm com a exemple d’haver-se convertit en un laboratori d’innovació urbana, sostenibilitat, gestió de l’aigua, intel·ligència turística i anàlisi de dades. “Estàvem molt convençuts del que féiem i de la seua escalabilitat” ha postil·lat. I consegüentment laboratori, “tenim capacitat per a impulsar projectes transformadors i agilitat per a executar-los”.
En un altre punt del debat, Pérez ha subratllat que l’objectiu de Benidorm, gràcies al turisme, és “afermar-nos com a plataforma per a desenvolupar tecnologia, gestió intel·ligent de destinacions, economia digital, sostenibilitat, gestió hídrica, eficiència energètica o anàlisi de dades” i ressaltava que la ciutat “es reinventa dècada a dècada en matèria de turisme i sempre aporta una excepcionalitat”. Això ha propiciat que Benidorm siga una ciutat que “genera innovació, atrau talent, gestiona recursos de manera eficient i projecta influència internacional sense ser una gran capital. La grandària no limita la capacitat de transformació”.
En aqueix punt ha al·ludit a la gestió de l’aigua per a recordar que el que va començar com a solució a una necessitat derivada del proveïment “va acabar convertint-se en un coneixement exportable, en innovació urbana, en col·laboració públic privada i en una referència internacional”. L’exemple més clar, ha il·lustrat, és que “Benidorm hui consumeix un 18% menys d’aigua que fa 25 anys, amb una població un 40% major i amb un 26% més de turistes”.
D’altra banda, l’alcalde també ha assegurat que la mobilitat implica “accés a l’ocupació, a l’habitatge, a la formació, als serveis i a les oportunitats” i ací, ha opinat, “Benidorm demostra que una ciutat mitjana pot generar activitat econòmica internacional, atraure inversió, crear ocupació qualificada i oferir qualitat de vida, contribuint així a un desenvolupament territorial més equilibrat” ha conclòs.
