El Hort de Colón va acollir anit la presentació a Benidorm de ‘Caminar, veure, assaborir i comptar. El compromís d’Antonio González Pomata amb les comarques i la gastronomia d’Alacant’, una obra que recupera la trajectòria personal i professional d’un dels periodistes més vinculats al coneixement i la divulgació del territori alacantí durant la segona meitat del segle XX.
L’acte va congregar a nombrós públic i va comptar amb la participació de de Josep Bernabeu Mestre i Ángeles Ruiz García, dues dels autors del llibre, i ha congregat a nombrós públic. Entre els assistents, l’alcalde de Benidorm, Toni Pérez; la regidor de Patrimoni Històric i Cultural, Ana Pellicer; i altres representants de la corporació municipal.
Un periodista que va fer de la província el seu gran tema
La publicació, editada per l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, s’aproxima a González Pomata a través de la seua extensa producció periodística i de documentació procedent de diferents arxius i fons personals. El llibre permet recuperar la perspectiva d’un professional que va fer del contacte directe amb el territori una de les seues principals eines de treball.
Nascut en 1926 i mort en 1996, González Pomata va desenvolupar els seus primers treballs en els setmanaris de l’antiga Germanor Sindical de Llauradors i Ramaders i, des de 1963, també en les pàgines del diari Informació, on va mantindre una prolongada activitat fins a 1991.
El seu periodisme es va caracteritzar per eixir de les redaccions i acostar-se a la realitat quotidiana. Va caminar per pobles i comarques, va conversar amb agricultors, productors i veïns i va deixar testimoniatge d’una província que estava experimentant importants canvis econòmics i socials. El seu treball va abordar assumptes tan diversos com l’agricultura, els costums populars, el turisme i l’alimentació, però va mantindre sempre un fil conductor: el coneixement d’Alacant i dels qui donaven vida als seus municipis.
Aqueixa manera de treballar explica el sentit del títol del llibre, inspirat en una de les màximes que el mateix González Pomata va utilitzar per a definir el seu ofici: caminar, veure i comptar. A aqueixos tres verbs se suma “assaborir”, en referència a la importància creixent que la gastronomia va tindre en els seus últims anys d’activitat i en el conjunt del seu llegat.
Gastronomia, territori i turisme
La relació de González Pomata amb la gastronomia va aconseguir una especial dimensió amb la creació, en 1985, de les jornades ‘Menjars de la Terra’. La iniciativa va nàixer amb el propòsit de donar visibilitat a la cuina tradicional i als productes de les diferents comarques, posant el focus en un patrimoni que considerava estretament lligat a la identitat i al desenvolupament de la província.
Per al periodista, la gastronomia era molt més que una qüestió culinària. En els seus últims anys d’activitat professional va defensar la seua capacitat per a generar activitat econòmica, reforçar el coneixement del territori i contribuir a un model turístic vinculat al producte i a les tradicions locals.
La seua concepció d’Alacant com un territori divers també va marcar la seua trajectòria. Lluny d’entendre aqueixa pluralitat com un obstacle, va treballar per a connectar les diferents realitats comarcals i afavorir una visió conjunta de la província.
Benidorm, enclavament del recorregut gastronòmic
La relació de González Pomata amb Benidorm també forma part d’aqueix llegat. Així va quedar reflectida en l’exposició dedicada a la seua figura que va acollir el Espai d’Art la Casella al febrer de 2025, que va recuperar diferents episodis de l’activitat gastronòmica i periodística vinculada a la ciutat.
Entre ells destacaven les dues cites celebrades a Benidorm dels Menjars de la Terra, que van portar per títol ‘Benidorm, un quatre estreles per a acollir la cuina tradicional alacantina’, en 1990, i ‘Benidorm, una exhibició de la gastronomia autòctona, la tradicional i la moderna’. Ambdues mostren com el periodista va seguir de prop l’evolució de la ciutat i la seua puixança en el mapa gastronòmic de la província.
Les cròniques i materials recuperats en aquelles mostres oferien també una mirada a la Benidorm que creixia amb força durant els anys noranta, a través d’alguns dels seus establiments i referents d’aquella època. Entre ells figuraven el restaurant La Palmera, de Paco Nadal; Casa Pepa, de Pepa Romá; la cuina de l’hotel Don Pancho o el desaparegut tren turístic Llima Expressa.
D’aquesta manera, el treball de González Pomata permet observar com el desenvolupament turístic de Benidorm convivia amb l’interés per preservar i projectar la cuina tradicional alacantina, un àmbit al qual el periodista va dedicar una part especialment significativa de la seua activitat professional.
Gastronomia, «llegat de futur»
La regidor de Patrimoni Històric Ana Pellicer va obrir l’acte i va destacar el paper de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert de la Diputació provincial d’Alacant. Va felicitar els autors i als responsables de l’institut pel treball realitzat i va assenyalar la importància de recuperar la figura i el llegat d’Antonio González Pomata, un periodista que “va dedicar bona part de la seua vida a recórrer, conéixer i transmetre la riquesa de la nostra província, tenint la sensibilitat d’entendre que tot allò formava part d’una cosa molt més important: la identitat i el patrimoni de la nostra terra”. Pellicer va acabar destacant que la gastronomia és també un “llegat de futur” que aquest llibre “recupera, posa en valor i transmet una part de la nostra història perquè no es perda”.
Modernitat i memòria
Per part seua, Toni Pérez va destacar la “qualitat i profunditat del treball, l’exemple i professionalitat dels seus autors i el paper de l’Institut de Cultura Juan Gil Albert”. Sobre la figura de González Pomata va assenyalar no va anar solament un periodista que va comptar Alacant sinó que va ser “algú que va entendre que per a comptar una terra primer calia recórrer-la, mirar-la, conéixer a les seues gents i asseure’s a la seua taula”. Una manera de mirar la nostra terra: “amb curiositat, amb coneixement, amb sentit crític i, sobretot, amb afecte”. “Les seues cròniques –va incidir l’alcalde- van anar deixant testimoniatge d’una Alacant que estava canviant profundament entre els anys cinquanta i els noranta”.
Per a Toni Pérez, Pomata “va convertir la proximitat en coneixement i la gastronomia en patrimoni”. Finalment, va elogiar la labor de la Regidoria de Patrimoni Històric i Cultural i va concloure assenyalant alguna cosa que González Pomata va entendre molt bé: “que la modernitat no tenia per què esborrar la memòria”.
Una mirada periodística convertida en memòria
‘Caminar, veure, assaborir i comptar’ reuneix materials procedents de la família de González Pomata, la Fundació Mediterrani i notícies en premsa, entre altres fonts, i permet recuperar textos, fotografies i documents relacionats amb la seua activitat.
L’obra ha sigut coordinada per Josep Bernabeu Mestre, director de la Càtedra Carmencita d’Estudis del Sabor Gastronòmic de la Universitat d’Alacant, i compte com a coautors amb Ángeles Ruiz García -present anit en el Hort de Colón-, Inés Antón Dayas, i María Tormo Santamaría, de l’Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
